Durant el mes de març, des de la comissió pedagògica de l’AFA de l’Escola Puiggraciós vam organitzar, de la mà de la Junta Directiva i del projecte “SexAFIN: educació afectivosexual i reproductiva a les comunitats educatives”, un cicle de xerrades per a les famílies “Eines per parlar de sexualitat”. Hem xerrat amb l’Estel Malgosa per transmetre dubtes i qüestions que ens sorgeixen a les famílies quan abordem aquests temes.
“Quan no reflexionem sobre com hem estat educades a la sexualitat com adultes, pot passar que quan haguem de parlar o actuar sobre aquesta temàtica, reproduïm allò que hem rebut nosaltres de petits.”
“Moltíssims estudis a nivell internacional mostren com l’educació sexual no propicia un inici precoç de les relacions sexuals en companyia sinó que fa que aquestes siguin més tardanes, segures i saludables.”
Estel, per què creus que ens costa tant a les persones adultes parlar de sexualitat en general, però especialment amb els infants?
Això es deu en com hem construït socialment i històricament les categories ‘sexualitat’ (molt lligada a l’adultesa, les relacions sexuals heterosexuals i en concret el coit vaginal, i la reproducció), i la ‘infància’ (com quelcom innocent i asexual). Aquestes definicions fan que percebem els infants com a éssers no sexuals i la sexualitat la reduïm només a les relacions sexual. Tanmateix, la OMS (2006) defineix la sexualitat com un aspecte central del ésser humà, per tant també dels infants, i que engloba moltes més dimensions que les pràctiques sexuals adultes, com per exemple: emocions, consentiment, com ens relaciones amb altres persones…
Com impacta la educació en sexualitat que hem rebut nosaltres com a pares i mares i quines barreres suposa per tenir un enfoc diferent amb les nostres criatures?
Quan no reflexionem sobre com hem estat educades a la sexualitat com adultes, quines han estat les nostres experiències, i sobre com volem fer-ho amb els nostres fills i filles, pot passar que quan haguem de parlar o actuar sobre aquesta temàtica reproduïm allò que hem rebut nosaltres de petits. El secret, silenci, tabú, la prohibició, etc. A més, aquesta reproducció genera grans desigualtats en base l’edat, el gènere, la capacitat, les diversitats…
Aquesta és una barrera, com també ho son els dubtes de que aquesta persona “és massa petita” o “no està preparada”, que reprodueixen la idea de innocència. També, moltes famílies volem fer-ho diferent però no tenim eines. Des de SexAFIN no creiem que hi hagi una única manera de fer-la i creiem que podem promoure espais de diàleg, compartir i reflexionar plegades per tal de trobar eines per parlar amb infants de sexualitat des d’una altra mirada.
En què ens hi hem de fixar per no reproduir estereotips de gènere quan parlem de sexualitat amb els infants?
Podem fer un canvi de mirada sobre la sexualitat i entendre-la d’una forma més holística. Hem d’incorporar una perspectiva de gènere per tal d’analitzar com estem educant als nens i les nenes i com els hi arriba la informació de forma diferencial. També hem de tenir en compte la diversitat de cossos, de genitals, de formes de reproduir-nos, de relacions i parelles, d’orientacions, d’identitats de gènere, de maneres de vestir i performar… És a dir, oferir un ventall ampli per tal de que els infants s’hi sentin reconeguts/des.
Encara ens podem trobar amb persones adultes que consideren que no és adient parlar sobre sexualitat amb els infants, què els hi diries? Com ho podem reformular?
Moltíssims estudis a nivell internacional mostren com l’educació sexual no propicia un inici precoç de les relacions sexuals en companyia sinó que fa que aquestes siguin més tardanes, segures i saludables. Els nostres fills i filles estaran sols i soles quan hagin de prendre la decisió de si tenir o no relacions sexuals, quan tinguin una situació incòmode a l’escola (que algú els hi toqui el cul) i poder prendre consciència del que ha passat, quan puguin rebre un ciberassetjament, quan visquin un cas d’abús sexual… Els hi hem de donar tota la informació per tal de que puguin prendre decisions sanes, segures i plaents sobre la seva pròpia sexualitat i que sàpiguen que la família està al seu costat per acompanyar-la, tant en situacions agradables com aquelles, però sobretot a les situacions desagradables.
És ben sabut que l’educació sexual és un dret fonamental, però sabem que segueix sent un tabú i que els infants s’informen com poden. Quina assignatura pendent seguim tenint les famílies i les escoles respecte a aquest tema?
L’assignatura pendent segueix sent l’educació sexual. És a dir, que sigui un tema quotidià a casa i que a casa sigui un lloc segur per parlar de la sexualitat. Parlar de les fonts d’informació sobre la sexualitat és molt important, tals com els llibres, l’internet, les sèries, els anuncis, les pel·lícules, les xarxes socials i la pornografia. Nosaltres no apostem per un discurs prohibicionista sinó que apostem en parlar, informar, explicar allò que creiem com a “pros i contres”, reflexionar de forma crítica sobre quines son les imatges/idees que ens venen de cada tipus de font de informació, quins son els objectius de cada una d’elles, quina és la veracitat. En definitiva, donar tota la informació perquè puguin prendre decisions des d’una mirada crítica i ben informada.
Quines recomanacions li faries a les famílies interessades en el tema sobre materials, estratègies i tips?
Que quotidianitzin la sexualitat a casa des del dia que neixen els infants, que s’utilitzi qualsevol excusa (pel·lícula, que treballin el tema a casa) per parlar-ne. De vegades va molt bé parlar des de la pròpia experiència “quan a mi em va venir la regla..,” en comptes de preguntes sobre la seva realitat directament. També va molt bé comprar llibres sobre sexualitat adaptats a cada edat i que els infants els puguin llegir i consultar, que ho tinguin a l’abast com un tema més.
Des de la Comissió Pedagògica properament s’oferiran tallers participatius i dinàmics orientats a les famílies que vulguin seguir conversant i reflexionant sobre aquesta temàtica.
